L’exposició Anem de fonda. Una passejada per les fondes populars de la Barcelona del XIX que presenta el Terra d’Escudella és un recorregut ben documentat, amb una recerca exhaustiva i una recopilació de moltes dades que fa anys que estaven mig oblidades. Feu una mirada transversal a la Barcelona de fa 150 anys a través d’aquests establiments i això resulta sobretot un homenatge a l’hostaleria popular vuitcentista. I qui millor per fer-ho que vosaltres, que en sou hereus! Feu menjars bons, gustosos i econòmics, seguiu la cuina tradicional i estacional, tal com feien les fondes de sisos, una cuina provinent d’un llarga tradició mil·lenària, la de les cases de menjar. A Catalunya hi ha molts pobles amb una fonda molt viva en la memòria de dos, tres o quatre generacions, on hi han menjat o celebrat alguna festa no només els habitants del poble, sinó molts d’altres, traginers, viatgers, comerciants de pas o estiuejants, que s’hi han atansat expressament a gaudir dels seus plats. Anar a la fonda era i és sinònim de menjar bé. Amb les fondes de sisos també teniu en comú que sou locals amb un ambient desenfadat i un servei àgil, serviu els plats amb simpatia i sense més. És un estil d’hospitalitat.
Una de les diferències que teniu vosaltres respecte a les fondes de sisos és que cada dia feu un menú nou, de diversos plats a triar. En canvi a les fondes de sisos no feien menús, tenien una carta o llista de plats que anava variant amb la temporada, com les sardines a partir del juny o els bolets a la tardor. Alguns plats eren propis d’un dia de la setmana, com l’arròs els dijous. Aquest canvi diari de plats i gestionar-lo a preus econòmics no és senzill de fer, sou un sector molt important dins de la restauració, que no s’ha valorat prou. A les fondes dels sisos a més d’anar-hi a menjar a diari, també s’hi anava a celebrar festes, com els casaments, i s’omplien de gom a gom el dia que treballadors i treballadores lliuraven de la feina, com, per exemple, els dedicats al servei, que tenien lliure una tarda a la setmana. S’hi anava a menjar i després s’hi feia ball. Ara també sou punt de trobada d’amics i de celebracions.
Ara, a més de tenir un sentit popular, de bon menjar i econòmic, en teniu un de nou, la majoria esteu involucrats en l’entramat social del barri i sou transmissors de cultura i un lloc de trobada on hi passen més coses que el fet d’anar a menjar: s’hi fan exposicions, recitals i esteu implicats en el moviment veïnal.
A la Barcelona d’ara, com a la del segle XIX, hi ha moltes cases de menjar de cuina diària, i moltes són a Sants, el vostre barri. Compartiu l’esperit de les fondes de sisos, com també ho fan la Nova Farga, el Cullerot, l’Anxoveta, la Carota, el Nou Llopart, el Kop de mà, la Deskomunal, la MontFerry, el Sants Es Crema i molts altres que trobareu a la DO Sants.
Núria Bàguena, professora i investigadora del patrimoni gastronòmic.